Després d'una setmana tot agafa una nova perspectiva, al principi costa canviar el "Bon dia tortuguetes" per un simple "Good Morning" però amb un parell de dies t'hi acostumes, així com substituir el berenar pel sopar a les 6.30h de la tarda o prendre un cafè amb més aigua que llet. 
Poc a poc vas descobrint la ciutat, i la vas fent teva, Bournemouth és una d'aquelles ciutats que no descansen ni per dormir. El parc del centre, la plaça, i la platja replets de gom a gom, amb concerts, atraccions, parades de gelats. Només cal fixar-se en els cotxes que transiten pel centre per descobrir que és la ciutat predilecte d'estiueig pels benestants anglesos. I la nit no es queda curta, cada divendres, la platja (colonitzada per estudiants d'arreu del món) s'omple de turistes per contemplar els focs artificials, i després passejar pel parc, anar a pubs o al V club, la discoteca estrella de la ciutat: una església que ha adoptat la forma de discoteca. 
Fer vida a l'escola, a la ciutat, però sobretot a la residència "Kings beach", sopar i esmorzar amb gent d'arreu del món no té preu, però que l'amfitrió sigui un Tailandès hippie que ha viatjat per mig món encara és millor. 
I la millor manera de començar el dia? Anar a la platja a llegir, córrer o simplement sentar-te una estona en un banc, al costat d'un avi, compartint el silenci amb vistes al mar que captiven a qualsevol que es pari a contemplar-les. Silenci, gavines, algun corb i el mar. Crec que he descobert una de les platges 'urbanes' més maques d'Europa.
Després d'aquest parèntesi, passeig cap a l'escola i comença la jornada. Les classes es fan més amenes amb professors com en David, un home "de més de 25 anys" que sembla sortit dels Monty Phython, amb el seu peculiar humor inglès.
Matí al so d'aquesta cançó:
One Sunday Morning- Wilco http://www.youtube.com/watch?v=xa2XnouRXKo
Next stop: London!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada