ESTIU

companyes de vida

Sigues sempre tu mateix,

no et deixis dominar, buida la gàbia.

Que no et falli mai la sort, 

domador de la paraula, poeta a mitja jornada.

Explica'm com passes els dies,
quan ho necessitis, tens la meva mà.
Crida que vols viure lliure, 
xiula, dispara, i no em deixis anar.

Al so d'aquesta cançó: Que no (us) et falli mai la sort - Cesk Freixas

http://www.youtube.com/watch?v=2-W28wObpes

Foto: durant una passejada l'estiu passat a Oudenaarde, Bèlgica :)

Paris, texas

Paris, Texas (1984, Win Wenders)

Si alguna vegada a la teva vida necessites perdre-ho tot, canviar de vida, fes-ho ràpidament i sense dubtar. Agafa la porta i marxa, deixant que
els records volin amb el vent del desert mentre inicies una passejada indefinida i irresponsable cap a l'horitzó.
Necessites perdre el nord per poder començar a buscar allò que en el fons vols, és el desconcert de trobar-te tot sol enmig d'un desert que et permetrà veure les coses d'una altra forma.
Paris, Texas és el millor exemple d'un cinema que s'ha de beure poc a poc, però tot i tenir un ritme lent i pausat em va atrapar des del primer minut. L'encant de la història no està en el seu argument, ni tan sols en el seu final, sinó en la cura amb què Wenders captura cada instant amb la seva cinta com si, més que escenes, estigués dirigint postals. 

"Ir al supermercado se convertía en una aventura."

"I am so much better when you're around"

giraffes@tumblr

PRIMAVERA SOUND 2012

@SMPS2012

Després d'un intensiu maig arriba el juny, i amb ell l'estiu, però abans el primavera. Un fòrum temàtic que ja a les 17h es començava a omplir de gent de totes edats i estils. Aleshores iniciàvem una ruta turística musical ben variada que després de 10h no ens deixaria  de cap manera indiferents; començant per l'exèntric Bigott, passant per Jeff Mangum i Girls, i acabant amb uns enormes The Cure, The Drums i The Rapture.