Lake Runn, Sweden (Estiu 2011)
I de sobte sents com si els rellotges abandonessin la seva rutinari tic-tac. Immòbil, perplexa davant del mirall t'adones per primera vegada que t'has fet gran a poc a poc... que has anat creixent sense adonar-te'n. Tanques els ulls molt molt fort i, mires nostàlgicament tot el que tens darrere. Vèrtic.
adapt.
A vegades tens la sensació que els moments s'escorren de les mans per molt fort que miris d'agafar-los i fa pena saber que no tornaran. Però és aquest tipus de felicitat instantània la que sobtadament sorgeix en reviure'ls al teu jo més profund, la que es materialitza en petits segons de glòria que et fan posar la pell de gallina i et fan veure que va valer la pena. És llavors i només llavors, quan un s'adona perquè se sol dir que l'important és el camí recorregut i no el destí final.
adapt.