Bournemouth, dia I

Primeres hores

A les 5.21h AM de dilluns i amb dosis extres de son per culpa del teu jo de fa uns mesos, començava la meva primera aventura a l'estranger en solitari. És en el moment de creuar el control de passaports quan comences a ser conscient d'on t'has posat, sentir que l'únic equipatge ets tu i la teva motxilla, on has deixat un espai per tot allò que penses endur-te de tornada, et fa sentir valenta, insegura, però les ganes de que tot surti bé acaben fent que t'adormis fins que sents el pilot per l'altaveu que t'avisa que estem a punt d'aterrar. Un vol de dues hores que amb el canvi d'horari es resumeix amb 64 minuts, agafar maletes i córrer (amb taxi) cap a l'escola. Encuriosida, com a bona estrangera i observada, perquè arrossego una maleta que li caldrien un parell de punts perquè s'ha trencat, entro i començo a recordar cares que poques hores després es convertiran en els primers coneguts. 

Instal·lar-me a la residència, descobrir que finalment les coses poden sortir millor del que t'esperaves, estirar-te al llit on dormiràs 24 nits i respirar fons, ja està. Bournemouth captiva, parcs que tempten a estirar-te a l'herba a fer una bona migdiada, espectacles al carrer, el Pier Theatre i la platja, augmenten les ganes de llevar-se i anar a veure sortir el sol. Genial.

Amb la novetat, no me n'adono i ja són les cinc de la tarda, hora de sopar, de sopar he dit, sí. La gent marxa a sopar amb la seva 'host family' i jo decideixo anar a berenar, encara no estic preparada per adaptar-me a l'horari anglès. 

Es fan les 19h i necessito menjar algo més a banda de pistachos així que decideixo baixar a la cuina a fer una ullada, només obrir la porta m'envolta una flaira d'espècies que, tal i com suposo prové de dues olles de dos nois turcs (i de dos d'altres països que no he aconseguit entendre), la cosa promet. Per no desentonar entre tanta espècie decideixo fer-me uns noddles i me'ls acabo a desgana; marxo cap al centre a prendre algo, entre d'altres un polac de 16 anys que m'explica tota la història de Polònia, parla com un polític i, encuriosit, em pregunta per la independència de Catalunya, davant de quatre madrilenys, ai. Posposem la conversa (prenc nota: prepar-me un breu speech en defensa de tot allò que sempre ha sigut nostre) i poc després ens acomiadem enmig de la freda nit que anuncia que el sol d'avui ja no es deixarà veure durant uns dies. 

Good nit -decidit, he de començar a canviar de xip-