companyes de vida
Sigues sempre tu mateix,
no et deixis dominar, buida la gàbia.
Que no et falli mai la sort,
domador de la paraula, poeta a mitja jornada.
Explica'm com passes els dies,
quan ho necessitis, tens la meva mà.
Crida que vols viure lliure,
xiula, dispara, i no em deixis anar.
Al so d'aquesta cançó: Que no (us) et falli mai la sort - Cesk Freixas
Foto: durant una passejada l'estiu passat a Oudenaarde, Bèlgica :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada