Vaig obrir baguls, armaris i calaixos. La millor troballa va ser una carta de l’any 1937. Diuen que la vida és per viure-la i no per entendre-la. Estic d’acord però no del tot. Sóc massa curiosa i m’agrada viure sense renunciar a entendre. Suposo que per això no puc evitar mirar enrere.
Recordem el passat, vivim al present i somiem en el futur.
Inés Cornelles, diari ARA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada